La informació internacional a la televisió pública i privada

La informació internacional ens permet estar connectats amb el món i saber què passa més enllà de les nostres fronteres. Per tal d’estar ben informats és vital conèixer allò que sobrepassa les noticies més properes i quotidianes i, per això, a qualsevol noticiari –també als de televisió, per suposat– es reserva un espai on s’hi inclouen les notícies internacionals. Aquestes, però, no es tracten de la mateixa manera a totes les televisions i, especialment, s’hi pot observar una diferència substancial entre les cadenes públiques i les privades.

Per tal de corroborar aquesta teoria, durant la setmana passada (del dilluns 24 de febrer al diumenge 1 de març) vaig estar analitzant detalladament el tractament de la informació internacional dels telenotícies del vespre de les 4 cadenes més rellevants del nostre país: dues de públiques, com Tv3 i La1; i dues de privades, com Telecinco i Antena 3. L’anàlisi va consistir en anotar el nombre de notícies de caire internacional que apareixien en cada noticiari i, a més, constatar quin tracte se li donava a cadascuna d’aquestes, és a dir, si hi apareixien corresponsals o enviats especials, la profunditat i extensió de les peces, etc.

Els resultats són els següents:

Nombre de notícies internacionals emeses als telenotícies de les 21h a TV3, La1, Telecinco i Antena3 durant la setmana del 24 de febrer a l’1 de març. També s’hi reflecteixen quantes d’aquestes peces han estat tractades de manera extensa. ELABORACIÓ PRÒPIA

A simple vista, la primera i més evident conclusió que se’n pot extreure és que, efectivament, hi ha dos blocs diferenciats que coincideixen amb el tipus de propietat –pública o privada– dels mitjans: TV3, amb 31 notícies internacionals, i La1, amb 27, estan considerablement per sobre de les privades Telecinco i Antena 3, que durant la passada setmana van informar de 21 i 20 notícies internacionals respectivament.

Quant a les peces extenses, La1 és qui encapçala el rànquing: tracta amb profunditat i amb la intervenció d’un corresponsal o enviat especial, pràcticament, totes les informacions internacionals que emet, demostrant, així, els amplis recursos d’una televisió pública estatal. D’altra banda, crida l’atenció la similitud de peces extenses de TV3 i les dues privades, però aquest fet té una explicació: el coronavirus.

El Covid-19 va irrompre de ple en l’agenda informativa durant la setmana de l’anàlisi perquè van començar a créixer els casos d’infectats a Espanya: els informatius de les 4 cadenes van parlar-ne tots els dies i gairebé sempre elevant la notícia com el tema principal del dia. És per això que, probablement, els resultats hagin quedat una mica alterats respecte a una setmana més rutinària. Per observar les dades sense la incidència de les notícies internacionals sobre el coronavirus vaig decidir fer el mateix gràfic prescindint d’aquestes:

Nombre de notícies internacionals (excloses les que parlen del Covid-19) emeses als telenotícies de les 21h a TV3, La1, Telecinco i Antena3 durant la setmana del 24 de febrer a l’1 de març. També s’hi reflecteixen quantes d’aquestes peces han estat tractades de manera extensa. ELABORACIÓ PRÒPIA

Una vegada omeses les notícies internacionals del coronavirus les dades són encara més exagerades, ja que ens mostren que tant Telecinco com Antena 3 van emetre només 4 peces extenses d’informació internacional durant tota la setmana. A més, les xifres sense les notícies del Covid-19 ens mostren que aquestes cadenes privades tant sols incorporen una mitjana de 2 notícies internacionals al dia, una quantitat força discreta que ens mostra que Telecinco i Antena3 es limiten a explicar les notícies estrangeres essencials.  

No només quantitat; també qualitat

A banda de la quantitat de peces internacionals de cada mitjà, també és adequat analitzar-ne la qualitat, la manera com es tracten aquestes noticies i els recursos que s’hi destinen. No és el mateix mencionar un conflicte internacional durant 20 segons amb imatges d’agència de fons, que dedicar-hi un temps més considerable a través de la intervenció de corresponsals o experts en la matèria. En aquest aspecte, les televisions públiques, tant TV3 com La1, en son un molt bon exemple. Cadascuna té els seus propis punts forts: la televisió catalana destaca, generalment, per un tractament més ‘arreportatjat’ de les notícies amb la intervenció clau dels corresponsals; l’espanyola, tot i que també elabora peces d’aquest estil, destaca pel gran equip de corresponsals distribuït per tot el planeta que, generalment, apareixen en directa en forma d’stand up.  

Leave a comment

Design a site like this with WordPress.com
Get started